Picades d'estiu i mossegades de tot l'any

Picades i mossegades

Moure's i passar força estona a l'aire lliure és un bon costum. El contacte amb la natura, la flora i la fauna és fantàstic, però com tot a la vida pot tenir petits inconvenients. Quins?

Les picades d'animalons, les mossegades i, per què no, les al·lèrgies.

La nostra situació geogràfica i el clima faciliten que ens moguem en ambients oberts (més a l'estiu i la primavera) on és fàcil tenir petites ferides produïdes per animals petits, principalment insectes o aràcnids. La seva picada acostuma a produir trastorns diversos.

Lesions

Les lesions poden ser de diferents tipus:
- Infeccions.
- Efectes directes del verí: mossegades de gos o serp.
- Efectes indirectes: reaccions d'hipersensibilitat.

Animals "sospitosos"

Seguro que en clase de Naturales ya has comprobado que hay insectos de muchos tipos, y que todos están clasificados en familias. Lo mismo ocurre con el resto de los animales, que la verdad es que tienen unas vidas bastante apasionantes. Muchos tienen que picar o morder, para continuar viviendo.
- Insectos: hematófagos, himenópteros
- Animales terrestres: artrópodos
- Animales acuáticos: marinos y de agua dulce.

Insectes

Hematòfags

Mosques, mosquits i tàvecs: Preferentment ataquen les zones descobertes del cos. Com el seu nom indica, succionen la sang, injectant a la vegada a la "víctima" una secreció de saliva que és la que provoca la picor.
Prevenció

• Aplicar prèviament repel·lents o insecticides, on hi hagi molts d'aquests insectes.

Tractament

• Aplicar loció de calamina o una pomada d'hidrocortisona.
• Procurar que ho faci una persona gran, i si no, anar amb molt de compte.

Himenòpters

Abelles, vespes, borinots i formigues: No són freqüents les complicacions, però de vegades poden presentar-se reaccions individuals d'hipersensibilitat i anafilaxi.

La picadura d'abella generalment produeix una reacció local, dolor i inflamació.

Actuació i tractament

• Treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que s'escampi el verí.
• Rentar amb aigua l'àrea afectada.
• Desinfectar amb un antisèptic.
• Aplicar gel o compreses fredes.
• Si el dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihistamínic per alleugerir la picor.
• Les formigues mosseguen, no piquen. El seu verí és àcid fòrmic, que es pot combatre amb solucions d'amoníac.
• Procurar que ho faci una persona gran, i si no, anar amb molt de compte.

Els himenòpters piquen amb més facilitat les persones que es mouen constantment, les que es perfumen i les que es vesteixen amb colors vius.

Animals terrestres

Artròpodes

Escorpí de terra: L'escorpí injecta verí amb un fibló que té a la punta de la cua.
Actuació i tractament

• Treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que s'escampi el verí.
• Rentar amb aigua l'àrea afectada.
• Desinfectar amb un antisèptic.
• Aplicar gel o compreses fredes.
• Si el dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihistamínic per alleugerir la picor.

L'escorpi no ataca deliberadament. Sol fer-ho si se'l toca.

Aranyes: La seva picada pot produir dolor, eritema o equimosi.
Tractament

• Desinfectar la ferida.
• Aplicar una pomada antipruriginosa.

Paparra o llagasta: Les paparres es fixen a la pell per xuclar la sang. Si et pica una paparra cal anar amb compte perquè pot procurar nombroses malalties. Abunden als boscos, a les plantes grasses i a les pastures altes. El risc de picada augmenta a la primavera i l'estiu.
Prevenció

• Prèviament, es pot prevenir la picada amb repel·lent.

Tractament

• Si ja ha picat, cal humitejar la pell amb alcohol o benzina per facilitar que la paparra es desenganxi de la pell. Si s'ha d'extreure, cal fer-ho en direcció cap amunt i perpendicularment a la pell.
• Rentar amb aigua i sabó.
• Desinfectar amb alcohol.
• Si no desapareixen les molèsties, cal demanar consell mèdic.

Animals aquàtics

Marins

Meduses: A les nostres platges no n’hi acostumen a haver, però si es troba una i es toca pot produir una intensa picor i dermatitis.
Actuació i tractament

• Rentar la ferida amb aigua salada sense tocar l'àrea afectada.
• Eliminar qualsevol tentacle que hagi quedat enganxat amb una tovallola humida. No es pot tocar per retirar-lo si cal fer una barreja de bicarbonat sòdic i fang o amb vinagre.
• Si fa mal, es pot prendre analgèsic.

Eriçons: Els eriçons poden punxar, més que picar. Les pues són calcàries i s'han de treure de seguida.
Tractament

• Treure de seguida les pues.
• Rentar la zona i aplicar un antisèptic.
• Si les pues, de naturalesa calcària, queden incrustades, es pot provar d'estovar-les amb vinagre perquè es dissolguin.

Escorpins de mar: Estan mig enterrats sota la sorra, claven les pues de l'aleta dorsal als peus dels banyistes i fan molt mal.
Tractament

• Treure les pues amb unes pinces.
• Rentar-ho amb aigua salada.
• El verí d'aquest escorpí és termolàbil, per això cal submergir de seguida el peu, o la part afectada, en aigua calenta.
• Si fa mal es pot prendre un analgèsic.

D'aigua dolça

Sangoneres: En el nostre hàbitat, no és freqüent que piquin persones que es banyen als rius i als llacs, però pot passar en un entorn tropical.
Tractament

• Retirar fregant la zona amb sal.
• Rentar la ferida amb aigua i sabó, exprimint-la per extraure l'anticoagulant que injecta i poder-lo xuclar més fàcilment.
• Escopir.
• Aplicar un antisèptic.

Mossegades

A part de la ferida en si, cal tenir en compte que a la boca dels animals que ens poden mossegar hi ha molts gèrmens, per això cal tractar tota la zona afectada per evitar possibles infeccions.

Gossos: Quan un gos mossega una persona, és obligatori comunicar-ho a l'òrgan administratiu competent en Sanitat i Consum (Ministeri, Conselleria, etc.).

Els nenes i nenes petits són els principals afectats. Ja sigui perquè hi juguen molt, ja sigui perquè, de vegades, els poden molestar, i els gossos responen a una agressió, sovint, amb una mossegada.
Actuació i tractament

• Primer cal saber si el gos està vacunat de tot l'obligatori.
• Observar i vigilar la conducta del gos.
• Si la ferida és superficial s'ha de rentar amb aigua i sabó.
• Desinfectar-la.
• Adreçar-se al metge perquè faci la immunització antisèptica.
• Si la ferida ha fet esquinçament de la pell, cal acudir ràpidament al metge, mantenint-la sense tapar i amb la informació anteriorment citada.

Serps: Abans de fer res cal saber si hi ha hagut enverinament, perquè una serp verinosa pot mossegar, i no injectar el verí.

A la Península Ibèrica i a Catalunya hi ha diferents serps verinoses.

L'escurçó abunda a llocs secs i rocosos, generalment pròxims a l'aigua.

Generalment la mossegada presenta dos forats separats per 6 o 8 mm. També es pot trobar un sol forat.

Al cap de 10 o 15 minuts apareix un edema amb més o menys dolor, i passades unes hores, la víctima pot tenir sudoració, hipotensió, vòmits, dispnea, cefalees, etc. Tot plegat, i la seva evolució, en determina la gravetat.
Actuació i tractament

• Rentar amb aigua i sabó.
• Desinfectar.
• Demanar consell per a la immunització antitetànica.
• En cas d'infecció, el metge recomanarà prendre antibiòtic.

Què no s'ha de fer mai:

• Incisions a la ferida (no remenar-la, ni tocar-la gaire).
• Tractar de succionar el verí.
• Aplicar res a la ferida que no sigui desinfectant.
• Col·locar un torniquet.
• Aplicar gel, perquè encara que alleugereix el dolor pot fer malbé el teixit.

A tenir en compte

A tenir en compte:

• S'ha de donar especial importància a les picades o mossegades si la víctima és un nen.
• Igualment les picades a la boca o laringe han de ser tractades molt ràpidament.
• El rentat i la desinfecció són el primer pas per a una bona recuperació i per evitar conseqüències.
• Saber si la víctima és al·lèrgica als insectes o a algun medicament.

Anecdotari

A les parets de la tomba del faraó Menes, que daten del 2821 aC, els jeroglífics recorden que va morir per una picada d'abella. Ningú no sap com perviu aquesta al·lèrgia a les abelles, però les xifres de persones mortes als Estats Units cada any n'enregistren entre 50 i 100 per picades d'insectes himenòpters.

Aquestes xifres demostren que l'al·lèrgia no remet.

Encara que no ho sembli, les picades poden ser molt poètiques. Com a mínim, així ho va veure l'escriptor Pere Quart.

Resum