Picades d'estiu i mossegades de tot l'any

Preferentment ataquen les zones descobertes del cos. Com el seu nom indica, succionen la sang, injectant a la vegada a la "víctima" una secreció de saliva que és la que provoca la picor.

• De manera preventiva es recomana l’ús de camises i pantalons de màniga llarga a partir de la posta de sol i aplicar repel·lents o insecticides, en els indrets on hi hagi molts d’aquests insectes.
• Aplicar loció de calamina o una pomada d’hidrocortisona.

No són freqüents les complicacions, però de vegades poden presentar-se reaccions individuals d’hipersensibilitat i anafilaxi.

La picadura d’abella generalment produeix una reacció local, dolor i inflamació.

• En el cas de les abelles, treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que s’escampi el verí.
• Rentar amb aigua l’àrea afectada.
• Desinfectar amb un antisèptic.
• Aplicar gel o compreses fredes.
• Si el dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihistamínic per alleugerir la picor.
• Les formigues mosseguen, no piquen. El seu verí és àcid fòrmic, que es pot combatre amb solucions d’amoníac.

L’escorpí injecta verí amb un fibló que té a la punta de la cua.

• Treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que s’escampi el verí.
• Rentar amb aigua l’àrea afectada.
• Desinfectar amb un antisèptic.
• Aplicar gel o compreses fredes.
• Si el dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihistamínic per alleugerir la picor.

La seva picada pot produir dolor, eritema o equimosi.

• Desinfectar la ferida.
• Aplicar una pomada antipruriginosa.

Les paparres o llagostes es fixen a la pell per xuclar la sang. Si et pica una paparra cal anar amb compte perquè pot produir nombroses malalties. Abunden als boscos, plantes grans i pastures altes. El risc de picada augmenta a la primavera i l’estiu.

• Prèviament, es pot prevenir la picada utilitzant camises i pantalons de màniga llarga.
• Si ja ha picat, cal humitejar la pell amb alcohol o benzina per facilitar que la paparra es desenganxi de la pell. Si s’ha d’extreure, cal fer-ho en direcció cap amunt i perpendicularment a la pell.
• Rentar amb aigua i sabó.
• Desinfectar amb alcohol.
• Si no desapareixen les molèsties, cal demanar consell mèdic.

A les nostres platges no n’hi acostumen a haver, però si es troba una i es toca pot produir una intensa picor i dermatitis.

• Rentar la ferida amb aigua salada sense tocar l’àrea afectada.
• Eliminar qualsevol tentacle que hagi quedat enganxat amb una tovallola humida. No es pot tocar per retirar-lo si cal fer una barreja de bicarbonat sòdic i fang o amb vinagre.
• Si fa mal, es pot prendre un analgèsic.

Els eriçons poden punxar, més que picar. Les pues són calcàries i s’han de treure de seguida.

• Treure de seguida les pues.
• Rentar la zona i aplicar un antisèptic.
• Si les pues, de naturalesa calcària, queden incrustades, es pot provar d’estovar-les amb vinagre perquè es dissolguin.

Escorpins de mar

Estan mig enterrats sota la sorra, claven les pues de l’aleta dorsal als peus dels banyistes i fan molt mal.

• Treure les pues amb unes pinces.
• Rentar-ho amb aigua salada.
• El verí d’aquest escorpí és termolàbil, per això cal submergir de seguida el peu, o la part afectada, en aigua calenta.
• Si fa mal es pot prendre un analgèsic.

• Primer cal saber si el gos està vacunat de tot l’obligatori.
• Observar i vigilar la conducta del gos.
• Si la ferida és superficial s’ha de rentar amb aigua i sabó.
• Desinfectar-la.
• Adreçar-se al metge perquè faci la immunització antisèptica.
• Si la ferida ha fet esquinçament de la pell, cal acudir ràpidament al metge, mantenint-la sense tapar i amb la informació anteriorment citada.

Mossegades de serps: abans de fer res cal saber si hi ha hagut enverinament, perquè una serp verinosa pot mossegar, i no injectar el verí.

A la Península Ibèrica hi ha diferents serps verinoses.

L’escurçó abunda a llocs secs i rocosos, generalment pròxims a l’aigua.

Generalment la mossegada presenta dos forats separats per 6 o 8 mm. També es pot trobar un sol forat. Al cap de 10 o 15 minuts apareix un edema amb més o menys dolor, i passades unes hores, la víctima pot tenir sudoració, hipotensió, vòmits, dispnea, cefalees, etc. Tot plegat, i la seva evolució, en determina la gravetat.

NO FER MAI

• Rentar amb aigua i sabó.
• Desinfectar.
• Demanar consell per a la immunització antitetànica.
• Cal acudir al metge.
• Incisions a la ferida.
• Succionar el verí.
• Aplicar res a la ferida que no sigui desinfectant.
• Col·locar un torniquet.
• Aplicar gel, perquè encara que alleugereix el dolor pot fer malbé el teixit.